Historia del PSUC

Secretaris Generals i Presidents del PSUC

1936 -1949
Joan Comorera (Secretari General)

1949 – 1956
Josep Moix

1956 – 1965 (I Congrés)
Josep Moix (Secretari General)

1965 – 1973 (II Congrés)
Josep Moix (President)
Gregori López Raimundo (Secretari General)

1973 – 1977 (III Congrés)
Josep Moix (President)
Gregori López Raimundo (Secretari General)

1977 – 1982 (IV Congrés)
Gregori López Raimundo (President)
Antoni Gutiérrez Díaz (Secretari General)

1981 – 1982 (V Congrés)
Pere Ardiaca (President)
Francesc Frutos (Secretari General)

1982 – 1985 (VI Congrés)
Gregori López Raimundo (President)
Antoni Gutiérrez Díaz (Secretari General)

1985 – 1986 (VII Congrés)
Antoni Gutiérrez Díaz (Secretari General)

1986 – 1997 (nomenat pel Comité Central de juliol de 1986 i escollit al VIII Congrés de 1988)
Rafael Ribó (Secretari General)

Des de 1997 fins a l’actualitat (IX Congrés)
Secretaria General col·legiada (Quim Mestre, Rafael Ribó, Simón Rosado, Joan Saura i Lali Vintró)

Cronologia

(els esdeveniments apareixen a la línia temporal a mesura que la pàgina es desplaça cap avall)

1936 – Febrer

1936 – Febrer

Eleccions Generals. Triomf del Front d’Esquerres a Catalunya.

1936 – Juliol

1936 – Juliol

Sublevació militar contra el govern de la República.

1936 – 23 DE JULIOL

1936 – 23 DE JULIOL

Fundació del PSUC a partir de la fusió de la USC, la FC del PSOE, el PCC i el PCP. El nou partit compta amb 6.000 militants.

1936 – 17 de desembre

1936 – 17 de desembre

El PSUC entra al govern de la Generalitat.

1937 – Abril

1937 – Abril

I Conferència Nacional del PSUC amb delegats que representen a 696 del total de 1069 municipis catalans.

1937 – Maig

1937 – Maig

Fets de maig. Enfrontaments armats entre el govern de la Generalitat (ERC i PSUC) i forces de la CNT i el POUM.

1937 – 29 de juny

1937 – 29 de juny

Es forma un govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys, amb els consellers del PSUC Joan Comorera (economia), Rafael Vidiella (treball i obres públiques) i M. Serra Pàmies (proveïments). La CNT i el POUM no en formaran part.

1939 – Febrer

1939 – Febrer

Les tropes franquistes arriben a la frontera francesa. 353.000 refugiats passen a França i són instal·lats als camps de concentració d’Argelers, Sant Cebrià, Bacarès, Agde, Vernet, etc.

1939 – Setembre

1939 – Setembre

Inici de la Segona Guerra Mundial. Dispersió de la Direcció del PSUC entre França i Mèxic.

1939 – Desembre

1939 – Desembre

Assassinat d’Alexandre Matos, responsable del primer comitè clandestí del PSUC a l’interior.

1940

1940

Comença a emetre Radio España Independiente. El programa català serà en mans d’Emili Vilaseca, de Jordi Solé Tura i de Marcel Plans, successivament.

1940 – Març

1940 – Març

Comitè Central d’Anvers. El partit decideix continuar la lluita antifeixista a l’interior.

1940 – Octubre

1940 – Octubre

Afusellament de Lluís Companys.

1940 – Tardor

1940 – Tardor

Crisis organitzativa del PSUC per la boltxevitzatció del partit, encapçalada per Serra Pàmies i Víctor Colomer, a Mèxic.

1941

1941

Són detinguts i afusellats Jaume Girabau, Isidoro Diéguez i Jesús Larrañaga, arribats des de Mèxic per reorganitzar el PCE i el PSUC. Un nou intent de reorganització a Barcelona acabarà amb la detenció de Vicenç Peñarroya i d’Antoni Pardinillas i la mort de Lluís Fernández.

1942

1942

El PCE i el PSUC proposen una política d’Unió Nacional. Nou intent de reorganitzar el PSUC a Barcelona, dirigit per Manuel Paredes, Agustín Echauri i Piedrafita. Hi haurà més de vint detinguts.

1943

1943

Dolores Ibárruri, secretària general del PCE.

1943

1943

Militants del PSUC participen en la lluita antinazi a França i a l’exercit soviètic. Un grup de militants, encapçalats per Josep de Barrio i Jordi Benejam, abandonen el partit a causa de la seva boltxevització.

1943 – Agost

1943 – Agost

Josep Serradell i Margarida Abril arriben a Catalunya per reorganitzar el PSUC. S’inicia la reconstrucció de les JSUC. Reapareix Treball, dirigit per Joaquim Puig Pidemunt.

1944

1944

Invasió armada i posterior retirada de la Vall d’Aran. Es constitueix, impulsada pel PSUC, l’Agrupació Guerrillera de Catalunya sota la direcció política de Miguel Núñez. Va ser desarticulada entre 1944 i 1945 i més de 100 persones van ser detingudes.

1945

1945

Retorn de Joan Comorera a França. Reorganització de la direcció del PSUC a Toulouse. Es comença a editar Lluita.

1945 – Maig

1945 – Maig

Finalitza la II Guerra Mundial.

1945 – Setembre

1945 – Setembre

Participació del PSUC en el govern de la Generalitat a l’exili, presidit per Josep Irla.

1946 – Primavera

1946 – Primavera

Vagues a Manresa, amb repercussions al Vallès, al Maresme i al Barcelonès. Conflictes laborals i vagues al metall i químiques de Barcelona, Vallès Occidental, Baix Llobregat i Maresme. L’onada vaguística durà fins a primer trimestre de 1947.

1947 – Febrer-Abril

1947 – Febrer-Abril

Caiguda dels 80. Detenció de la direcció del PSUC a l’interior: 9 d’ells seran condemnats a mort i 4 afusellats. Gregorio López Raimundo roman com a responsable del CC del PSUC a l’interior.

1948

1948

Josep Reventós, director de Treball.

1949

1949

Joan Comorera és expulsat del PSUC. La direcció del partit a l’exili queda en mans de Josep Moix, Rafael Vidiella i Pere Ardiaca.

1949 – Febrer

1949 – Febrer

Joaquim Puig Pidemunt, Àngel Carrero, Pere Valverde i Numen Mestre són afusellats.

1950

1950

Joan Brossa i Antoni Tàpies fan el llibre U no és ningú, dedicat als lluitadors del PSUC, que s’editarà l’any 1979.

1951 – Març

1951 – Març

Vaga dels Tramvies. Gregori López Raimundo encapçala la llista dels 33 detinguts.

1952

1952

El secretariat del PSUC proposa la creació de Comitès d’Unitat.

1953

1953

Panyella, Solsona i Moreno, enllaços del PSUC, moren a Besalú en un enfrontament armat amb la Guàrdia Civil, de camí cap a la frontera.

1953 – Març

1953 – Març

Mor Stalin.

1954

1954

Joan Comorera és detingut a Barcelona i condemnat a 30 anys de presó.

1955

1955

Ingrés d’Espanya a l’ONU.

1955

1955

I Ple del PSUC de Sabadell. Participació important d’immigrants en les tasques del partit. Un andalús d’origen, Antonio Arroyo Lozano, és responsable polític de l’organització.

1955

1955

S’organitza la primera cèl·lula del PSUC a la Facultat de Dret.

1956

1956

Febrer. XX Congrés del PCUS. Crítica del culte a la personalitat. Jruschov denuncia els mètodes d’Stalin.

1956 – Setembre

1956 – Setembre

Josep Moix és elegit secretari general en el I Congrés del PSUC. S’aprova la política de Reconciliació Nacional. Gregori López Raimundo, responsable a l’interior. Incorporació de joves a la direcció: Cipriano, Miquel Núñez, Sacristán i Vicens.

1957

1957

El PSUC publica Universitat, que apareixerà fins al 1977.

1958

1958

Joan XXIII és elegit papa.

1959

1959

Francesc Vicens coordina Treball des de França.

1959 – Gener

1959 – Gener

Triomf de la Revolució cubana. Fidel Castro entra a l’Havana.

1959 – Juny

1959 – Juny

PSUC, MSC i FLP convoquem una Vaga Nacional Pacífica de 24 hores. Més de 90 militants del PSUC seran detinguts a Sabadell.

1960

1960

Carles Rebellón, el responsable del PSUC, és detingut a Barcelona amb d’altres militants. El PSUC publica Horitzons, que aviat prendrà el nom de Nous Horitzons (1962). Compta amb Francesc Vicens, Jordi Solé Tura i Francesc Vallverdú com a principals redactors, fins al 1964. Aquesta és l’expressió de l’apropament que es va produir entre el partit i els intel·lectuals.

1961

1961

Detenció de Vicente Cazcarra, responsable del PSUC, a Barcelona. Es publica El problema nacional català, obra col·lectiva on es basteix un esquema per a una aproximació marxista al fet nacional català.

1961

1961

Neix la Nova Cançó. 1962 serà l’any definitiu per la consolidació del moviment, que assolirà la categoria de fenomen de masses l’any 1963.

1962

1962

Josep M. Cendrós i Leonor Bornau s’encarreguen de la coordinació de Treball. Pere Ardiaca i Antoni Gutiérrez Díaz són detinguts a Barcelona.

1963

1963

Eleccions sindicals. Gent del PSUC i catòlics progressistes concorren i surten elegits als comicis sindicals.

1963 – Abril

1963 – Abril

Julián Grimau, responsable del PCE a l’interior, és afusellat.

1964

1964

Creació del PCE (M-L), d’inspiració xinoalbanesa i ruptura col·lectiva del PSUC.

1964

1964

Debat intern sobre els canvis a Espanya. Expulsions de Fernando Claudín i Jorge Semprún del PCE i Francesc Vicens del Comitè Executiu del PSUC.

1964 – Novembre

1964 – Novembre

Es funda la Comissió Obrera Central de Barcelona, a l’església de Sant Medir, del barri de Sants.

1965

1965

II Congrés del PSUC a França. Adopció de les agrupacions territorials i sectorials. Impuls als moviments unitaris i de masses. Josep Moix és elegit president i Gregorio López Raimundo, secretari general.

1966

1966

Es funda la Taula Rodona, primera entitat unitària amb participació del PSUC.

1966 – Març

1966 – Març

Creació del SDEUB als caputxins de Sarrià. Organització autònoma d’estudiants antifranquistes.

1966 – Setembre-Octubre

1966 – Setembre-Octubre

Comicis sindicals. El 75% dels enllaços i jurats formen part de llistes no oficials i properes a CCOO.

1967

1967

Naixement de les Comissions de Barri, antecedents de les AAVV.

1968 – Primavera

1968 – Primavera

Separació del PSUC dels obrers i universitaris del grup Unidad, que mesos després formarien el PCE (I). D’una escissió estudiantil del PCE (I), el novembre de 1968 neix Bandera Roja, constituïda com a formació política l’any 1970.

1968

1968

Primavera de Praga i Maig Francès. El PSUC condemna la intervenció militar a Txecoslovàquia.

1969

1969

Antoni Gutiérrez Díaz dissenya un model de transició de l’autoritarisme a la democràcia. Es funda la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya.

1970

1970

Procés de Burgos. Solé Barberà és un dels advocats defensors. Professionals i artistes de Catalunya es constitueixen en Assemblea Permanent d’Intel·lectuals.

1970

1970

Constitució del Comitè Nacional de la Joventut Comunista de Catalunya. Domenech Martínez és el secretari general.

1971 – Juny

1971 – Juny

Vaga a la SEAT. És la primera vaga important a la primera empresa catalana.

1971 – Novembre

1971 – Novembre

Fundació de l’Assemblea de Catalunya. Antoni Gutiérrez Díaz representa el PSUC.

1972

1972

Treball, dirigit per Joaquim Sampere, es torna a editar a Catalunya.

1973

1973

III Congrés del PSUC a França. Amb la mort de Josep Moix, formen el secretariat Gregorio López Raimundo (secretari general), Antonio Gutiérrez Díaz, Isidor Boix, Miquel Núñez, Josep Serradell i J.M. Clariana.

1973 – Abril

1973 – Abril

Vaga dels treballadors de la SEAT i de la Tèrmica de Sant Adrià del Besòs. Són detinguts els 113 membres de la Comissió Permanent de l’Assemblea de Catalunya. Ampli moviment de solidaritat. Es funda el moviment Cristians Pel Socialisme a Calafell.

1973 – Setembre

1973 – Setembre

Cop d’Estat a Xile. Mort de Salvador Allende.

1973 – Desembre

1973 – Desembre

L’almirall Carrero Blanco és assassinat.

1974

1974

Execució de Puig i Antich. Són detinguts 67 membres de la Comissió Permanent de l’Assemblea de Catalunya. Es funda Unió de Pagesos.

1974

1974

La majoria dels militants de Bandera Roja (molts d’ells universitaris), encapçalats per Jordi Solé Tura, s’incorporen al PSUC.

1974 – Abril

1974 – Abril

Triomf de la revolució democràtica a Portugal.

1975 – Octubre

1975 – Octubre

Recital multitudinari de Raimon al Palau dels Esports de Barcelona.

1975 – Novembre

1975 – Novembre

Mor el dictador Franco.

1975 – Desembre

1975 – Desembre

Isidor Boix parla en el primer míting del PSUC a la Universitat.

1975

1975

Constitució del Consell de Forces Polítiques de Catalunya. El PSUC hi és representant per Gregorio López Raimundo.

1976

1976

Referèndum per la reforma política. Socialistes i comunistes demanen l’abstenció. L’aprovació de la llei representa la liquidació de la legalitat franquista.

1976

1976

Comencen a tornar els exiliats.

1977 – Març

1977 – Març

Amnistia per als presos polítics.

1977 – Maig

1977 – Maig

El PSUC és legalitzat. Treball, dirigit per Joan Busquet, es torna a vendre als quioscs.

1977 – Juny

1977 – Juny

Primeres eleccions des de l’any 1936. El PSUC obté més de mig milió de vots i 8 diputats i es converteix en el partit més votat a Catalunya, encara que va ser superat per la coalició PSC-PSOE.

1977

1977

Restabliment de la Generalitat Provisional. Es forma un govern d’unitat presidit per J. Tarradellas, amb la presència de dos consellers del PSUC: Antoni Gutiérrez Díaz i Ramon Espasa.

1977

1977

IV Congrés del PSUC a Barcelona. Hi participen mil dos-cents delegats. Gregori López Raimundo elegit president i Antoni Gutiérrez Díaz secretari general.

1978 – Desembre

1978 – Desembre

S’aprova la Constitució Espanyola en referèndum.

1979 – Abril

1979 – Abril

Primeres eleccions municipals. El PSUC obté 34 alcaldies i 536 regidors. Es formen Pactes de Progrés amb socialistes i altres forces, a Barcelona i a la majoria de localitats.

1979

1979

Eleccions generals on el PSUC repeteix els resultats de les anteriors eleccions. Josep Benet senador més votat amv el suport del PSUC.

1979

1979

Aprovació, en referèndum, de l’Estatut d’Autonomia. Aprovació del Pla Estratègic Nacional, del Pla Econòmic del Govern i de l’Estatut dels Treballadors.

1979 – Desembre

1979 – Desembre

Intervenció soviètica a l’Afganistan.

1980

1980

Vaga general universitària contra el projecte de Llei d’Autonomia Universitària.

1980 – Maig

1980 – Maig

Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSUC obté el 20% del vots i 25 diputats. Es forma un govern minoritari de la Generalitat presidit per Jordi Pujol.

1981

1981

V Congrés del PSUC amb un tens debat ideològic. Són elegits Francesc Frutos (secretari general) i Pere Ardiaca (president del partit). Aquest últim serà destituït mesos més tard pel CC del partit. Andreu Claret és el nou director de Treball.

1981 – Febrer

1981 – Febrer

Cop d’estat fallit. Manifestació pública de rebuig als colpistes.

1981

1981

Conferència Nacional PSUC, en la qual es retorna al terme eurocomunista i a les tesis programàtiques.

1981

1981

Adolfo Suárez, president del govern, dimiteix.

1982

1982

El CC del PSUC expulsa 12 membres a conseqüència dels enfrontaments. Es produeix una escissió al PSUC i es forma el PCC.

1982

1982

VI Congrés del PSUC. Gregorio López Raimundo i Antoni Gutiérrez Díaz són elegits president i secretari general, respectivament. Joan Sanjuan, nou director de Treball.

1982

1982

Eleccions generals. El PSOE obté la majoria absoluta. Gran part del vot comunista en les anteriors convocatòries passa al PSOE o a l’abstenció. El PSUC obté 1 diputat.

1983

1983

Eleccions municipals. El PSUC es consolida com a força d’implantació municipal. Malgrat no repretir els resultats de 1979, supera de forma clara els obtinguts en altres convocatòries electorals.

1984

1984

Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSUC sofreix una greu davallada i obté sis diputats. La coalició Convergència i Unió aconsegueix la majoria absoluta.

1984

1984

Jordi Guillot és el director de Treball.

1985

1985

Acord per a l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea.

1985

1985

VII Congrés del PSUC. Gregorio López Raimundo deixa la presidència. Antoni Gutiérrez Díaz és el secretari general.

1985

1985

Vaga general en contra del projecte de llei que retalla les pensions. L’abast de la convocatòria la convertí en una fita històrica.

1986

1986

Referèndum sobre l’OTAN precedit per àmplies mobilitzacions ciutadanes. A Catalunya guanya el no i a Espanya el sí.

1986

1986

A les eleccions generals, el PSUC es presenta en coalició amb l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra i independents. El resultats són per dessota dels previstos (1 diputat). La secretaria política dimiteix. Rafael Ribó és elegit secretari general.

1987

1987

El 23 de febrer es constitueix Iniciativa per Catalunya com una federació de partits integrada pel PSUC, el PCC i l’ENE.

1987

1987

Eleccions municipals i europees. Els resultats municpals consoliden IC. Antoni Gutiérrez Díaz elegit eurodiputat.

1988

1988

El PSUC dóna suport a la vaga general convocada unitàriament per CCOO i UGT, el 14 de desembre.

1988

1988

Eleccions al Parlament de Catalunya. Iniciativa es presenta com a tal i amb els logotips del PSUC, el PCC i l’ENE.  

1988

1988

Creació, per part del Comité Executiu del PSUC, d’una comissió d’unitat per avançar en la fusió orgànica amb PCC, PTC-UC i BR.

1988 – 18 de desembre

1988 – 18 de desembre

Rafael Ribó és elegit secretari general en el VIII congrés del PSUC.

1989

1989

En el Congrés d’Unitat Comunista, celebrat a Castelldefels el 12 de març, sectors del PCC, BR i PTC-UC s’integren al PSUC. El PCC abandona IC.

1989

1989

A les eleccions legislatives, IC es presenta per primer cop només amb les sigles IC, sense cap altre logotip. Ramon Espasa és elegit diputat al Congrés.

1989

1989

Antoni Gutiérrez Díaz és novament elegit diputat al Parlament Europeu.

1989

1989

El Comitè Central del PSUC decideix, el 2 de desembre, cedir sobirania a IC. El text resultat proposa tres acords principals: abocar-se en la construcció d’IC; anar a la configuració d’IC com a força política sobirana i cedir sobirania a IC.

1990

1990

Iniciativa celebra la seva I Assemblea Nacional (Castelldefels, 31 de març i 1 d’abril).

1991

1991

II Assemblea Nacional d’ IC (Molins de Rei, 30 de novembre i 1 de desembre).

1991

1991

Eleccions municipals. IC sofreix un lleu retrocés.

1992

1992

Eleccions autonòmiques, IC pateix un retocés i queda amb 7 diputats.

1993

1993

III Assemblea Nacional d’Iniciativa (Barcelona, 5, 6 i 7 de març).

1993

1993

A les eleccions legislatives, Rafael Ribó és elegit pel Congrés de Diputats.

1994

1994

Antoni Gutiérrez Díaz es reelegit Diputat al Parlament Europeu, on serà elegit vicepresident.

1995

1995

A les eleccions municipals del 28 de maig, Iniciativa obté 385.134 vots, la qual cosa representa la xifra més alta de la seva curta història. Aconsegueix 19 alcaldies i 383 regidors.

1995

1995

A les autonòmiques, Iniciativa realitza també un avenç espectacular i obté 11 diputats.

1996

1996

Joan Saura i Mercè Rivadulla són elegits diputats al Congrés a les eleccions generals del 3 de març.

1996

1996

Té lloc la IV Assemblea Nacional d’Iniciativa (Barcelona, 22, 23 i 24 de novembre).

1996

1996

Acte en record de Cipriano García, històric dirigent del PSUC.

1996

1996

Sopar conmemoratiu del 60 aniversari de la fundació del PSUC.

1997

1997

Se celebra el IX Congrés del PSUC (Barcelona, 10 de maig). S’elegeix una secretaria col·legiada formada per Quim Mestre, Rafael Ribó, Simón Rosado, Joan Saura i Lali Vintró. Una fracció minoritària que no està d’acord amb els resultats abandona el PSUC.

1997

1997

Els Estatuts del PSUC aprobats per majoria al Congrés consideren IC l’únic instrument per la militància i l’acció política.

1997

1997

Acte de conmemoració dels 20 anys de legalització del PSUC.